Arguments democratitzadors

26, febrer, 2014 Avui Catalanisme Democràcia Política Catalana 0 comentaris

En el procés que l’espai central del catalanisme ha iniciat fa poc temps per aconseguir un estat propi, han destacat per aquest ordre, i amb raó, els arguments en defensa de la identitat nacional i, posteriorment, els factors econòmics i financers. L’ordre ha estat aquest, ara i històricament. Certament, en la defensa del catalanisme els factors de defensa de la identitat van ser els primers en el temps: identitat política, que tenia una base lingüística (defensa de la nostra llengua) i una arrel cultural (una manera de ser i de fer, pròpia). Aquests factors han estat els fonaments de la reivindicació del catalanisme polític, en el seu origen, en el segle XIX, i també ho són avui dia… en el segle XXI. Elements que són tan necessaris com insuficients (perquè avui, amb aquests elements, no sumem prou).

Posteriorment en el temps, van venir, i han vingut, els factors econòmics i financers. Factors que en l’etapa actual han vingut a afegir-se a la greu crisi econòmica iniciada el 2008 i que, amb el sistema de finançament del nostre autogovern, afebleix i ofega el poc poder polític que tenim, limita les possibilitats de creixement de les nostres empreses i posa en una greu situació un major nombre de persones de casa nostra. Aquests factors econòmics són els que han portat cap a l’independentisme un elevat nombre de persones no nacionalistes, i han representat la segona onada de creixement de ciutadans a favor de l’estat propi.

A aquestes dues grans sèries d’arguments per aconseguir l’estat propi, penso que cal afegir-hi un tercer gran bloc, que és el que m’interessa de destacar, per la seva importància i pel recorregut que considero, i espero, que arribi a tenir, especialment entre les noves generacions: són els arguments de tipus democràtic. Davant l’“aluminosi democràtica” que estan vivint les principals institucions del sistema polític espanyol (descrèdit de la monarquia; un Tribunal Constitucional desprestigiat i partiditzat; el cas Bárcenas, en el primer partit de govern; amb els nivells de corrupció més alts de la UE…), i el que és pitjor, de la nul·la voluntat per renovar-se, la possibilitat real de tenir un estat propi per al nostre país obre un nou horitzó democràtic que, si el sabem jugar bé, pot ser molt atractiu per a persones que han perdut la fe en la política i en bona part dels polítics. Són arguments a favor d’una major exigència democràtica; d’un model de democràcia representativa, però també participativa; que es busqui un major apropament entre ciutadans i representants; que es facilitin mecanismes per retre comptes als representants; que es limitin els mandats dels nostres representants; que s’aïllin les conductes constitutives de delicte. En definitiva, un model en què prevalgui una concepció ètica de la política. Un nou model de democràcia que, com defensava Robert Dahl, un dels principals teòrics de la democràcia, ara que ens ha deixat, entengui la democràcia com un viatge inacabat, amb una clara voluntat i deure de democratitzar la vida política del nostre país…

Per continuar llegint ves aquí…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *