Experiència docent

Com a professor de Ciència política a la UAB i a la URL (enllaç certificats), al llarg dels darrers quinze anys he impartit les següents assignatures:

A la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Departament de Ciència política i Dret públic:

  • Introducció a la Ciència Política;
  • Institucions polítiques contemporànies;
  • Sistema polític català i espanyol;
  • Política comparada;

A la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació-Blanquerna:

  • Història Política dels segles XIX i XX;
  • Sistemes polítics contemporanis;

També a la URL, a ESADE (Departament de Ciències Socials)

  • El sistema polític de les cinc democràcies principals: Estats Units de Nordamèrica; Regne Unit de Gran Bretanya; França; Itàlia; i Alemanya.

Exigència docent.

Com a professor universitari, en l’àmbit de la ciència política, intento explicar de forma el màxim entenedora possible, sense renunciar a comprendre la complexitat dels processos polítics, històrics, socials. El repte d’intentar amb la màxima claretat possible sense sacrificar la complexitat política. Malauradament, la política gaudeix de molt poc prestigi. Però, la política és una activitat necessària per poder viure en comunitat. A classe intento explicar als meus alumnes la grandesa i la misèria de la política. Penso que la política és l’activitat més noble a la que es pot dedicar una persona, com exercici entès per millorar les condicions de vida dels propis conciutadans; com l’activitat que serveix per aconseguir un major progrés econòmic i majors quotes de benestar socials per a les persones. Però, com sabem, a la política, com a qualsevol altra activitat humana on hi hagi en joc part del poder, al costat de la grandesa tambè cal parlar de la misèria de la política. Una activitat en la que sovint també hi entren les baixes passions, en la que la lluita pel poder pren un major protagonisme excessiu.

Sense polítics amb autoritat moral, dificilment es recuperarà el prestigi de la política. Però sense ciutadans amb consciència cívica, coneixedors de la complexitat de l’acció col·lectiva, tampoc s’assolirà respecte per la més noble de les accions públiques.

Explicar processos polítics que els alumnes que vaig començar a tenir a principis dels anys noranta havien viscut de molt petits, i que, per tant, la música de la cançò els sonava, però els fallava la lletra. Ara, quinze, setze anys més tard, els meus alumnes actuals ja no han viscut aquells esdeveniments i, per tant, cal fer un esforç superior per explicar fets d’un temps que ja no és el seu, sinó els dels seus pares. Fets, però, que cal conèixer per intentar comprendre la complexitat del present.

Ensenyar, incentivant l’esperit crític. Ensenyar als estudiants, futurs professionals. Però, sobretot, també, formar futurs ciutadans. Persones conscients dels seus drets i dels seus deures. Persones amb consciència cívica.