Presentació web

Aquesta és la web de Joaquim Colominas Ferran, professor de Ciència política (a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Ramon Llull); director de l’Institut de Formació de Convergència Democràtica de Catalunya; i membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural.

La meva trajectòria personal és la que ha viscut bona part de les persones del nostre país en els darrers cinquanta anys: aquelles que van ser qualificades com a classes populars del catalanisme. Jo també vinc d’un silenci. Provinc d’una dictadura que es va carregar la democràcia i les llibertats i que també va intentar acabar amb l’ànima de la nació catalana. No ho va aconseguir, però el mal que va fer, encara ens en ressentim avui dia. El llast de quaranta anys de dictadura han perjuducat el nostre país en tots els àmbits.

Pertanyo a la generació dels seixanta, la generació que patir els darrers anys de la dictadura i que viure i veure la recuperació de la democràcia i el restabliment de l’autogovern. La generació que posteriorment va fer les primeres passes d’una democràcia recuperada i d’un autogovern reestablert. Que durant trenta anys ha fet un trajecte per consolidar les institucions d’autogovern. Però que, amb la deriva exclouent de l’estat espanyol, estem convençuts que si seguíssim en aquest estat espanyol, estem condemnats a desaparèixer com a nació.

Per aquest motiu, treballo des de diferents àmbits (universitats; associacions del catalanisme cultural; catalanisme polític) perquè Catalunya faci un pas important cap a majors quotes de llibertat política; de progrés econòmic i de justícia social; i de democratització del nostre sistema polític. Per aconseguir aquests objectius, Catalunya necessita un estat.Tenim a l’abast fer realitat l’ideal de tantes i tantes generacions de catalans que ens han precedit en la defensa de la democràcia i de la nostra nació; de tantes generacions que van patir tot tipus de repressió (lingüística; cultural; econòmica; política; … ) perquè
simplement van fer el que tothom fa arreu, defensar la pròpia manera de ser i de fer.

Ara, el catalanisme polític s’ha proposat el repte més gran de qualsevol nació: aconseguir un estat propi. Però es dificultats i obstacles per aconseguir-ho seran, naturalment, enormes. La concepció de l’estat del nacionalisme espanyol; la cultura política dominant a la societat espanyola; i els interessos econòmics de l’estat espanyol fan que no estiguin disposats ni tan sols a al que han fet altres estats en casos semblants: deixar-nos votar.

Però si som capaços de fer realitat un projecte de país, gran per la seva ambició i qualitat, que sàpiga posar la cultura en el centre; que garanteixi un major benestar per a tots els ciutadans (en el que l’ensenyament de qualitat, al servei de totes les persones, sigui un dels seus principals puntals com instrument que permeti assegurar una igualtat d’oportunitats); i que sàpiga fer un pas molt important per democratitzar el nostre sistema polític, … si sabem fer realitat aquest projecte, podrem acabar d’aconseguir el suport d’aquelles persones que encara no han fet el click  de la desconnexió personal i mental. Una majoria que ha crescut molt en els darrers temps, que encara no és suficient, però que és al nostre abast, perquè d’arguments a favor de l’estat propi, en sobren.

La sort del nostre projecte de futur, la possibilitat que Catalunya aconsegueixi un estat propi és que, malgrat totes les dificultats
(legals, polítiques, mediàtiques, financeres) que posarà l’estat espanyol, finalment, aconseguir-ho, depèn de nosaltres. Perquè en un marc europeu, en el segle XXI, les democràcies són imparables.

Som, per tant, davant del repte més gran del nostre país des de la derrota de 1714. Un procés que necessita la participació de moltes persones, de moltes entitats. Tots en som actors protagonistes. Aquesta web preten ser una aportació més en aquest procés cap a l’estat propi.